Plenos telemáticos

Fi de l’estat d’alarma i tornada a la nova normalitat administrativa

Ara que ja ha finalitzat l’estat d’alarma, és normal que des d’algunes Administracions sorgeixin dubtes sobre la possibilitat de celebrar les sessions plenàries d’òrgans col·legiats en la modalitat telemàtica. I és que sembla que la fi de l’estat d’alarma marca una finalització jurídica de tota la normativa sobre la pandèmia de la COVID, però cal recordar que encara no s’ha eliminat el virus i que no és recomanable fer reunions de grups nombrosos en llocs tancats. Per això, s’entén que no és lògic reunir-se per a fer plens municipals.

Però... té cobertura legal? És possible celebrar plens telemàtics sense l’estat d’alarma?


SI és possible i té cobertura legal celebrar plens municipals telemàtics sense estat d’alarma

A continuació t’expliquem el fonament per a fer aquesta afirmació:

La LBRL en el seu art. 46.3 estableix: “En tot cas, quan succeeixin situacions excepcionals de força major, de greu risc col·lectiu, o catàstrofes públiques que impedeixin o dificultin de manera desproporcionada el normal funcionament del règim presencial de les sessions dels òrgans col·legiats de les Entitats Locals, aquests podran, apreciada la concurrència de la situació descrita per l’Alcalde o President o qui vàlidament els substitueixi a l’efecte de la convocatòria d’acord amb la normativa vigent, constituir-se, celebrar sessions i adoptar acords a distància per mitjans electrònics i telemàtics...”.

En base a això tenim que actualment per exemple, seguiria podent celebrar-se ja que ha acabat l’estat d’alarma si, però no la pandèmia de la COVID, per tant, segueix existint el factor de risc col·lectiu que fonamentaria la seva celebració plenament telemàtica (Ple telemàtic en la seva totalitat).

A més, sempre que l’Alcalde apreciï que tingui lloc una situació de les que permet la celebració íntegrament telemàtica, i així ho justifiqui, podrà tenir lloc (com per exemple: un fort temporal, una inundació o qualsevol catàstrofe natural...).

Per altra banda, la norma es refereix tan sols a la totalitat del ple i no diu que prohibeixi expressament el ple “mixt o híbrid” on uns participants estarien a casa i altres participants assistirien de forma presencial al ple municipal. Tot i que certament en aquests casos s’hauria de regular els suposats al ROM (Reglament Orgànic Municipal). És a dir, fora de les situacions d’emergència descrites a la llei o altres similars o equiparables, no podria celebrar-se un Ple íntegrament telemàtic. Per tant, hauran de definir-se les circumstàncies i els requisits en els que un o varis regidors o diputats poden assistir telemàticament. Per exemple: si es tracta d’un “perfil de risc”, “malaltia”, “embaràs”, etc...

Tot això relacionat amb el dret de participació democràtica que justificaria reconèixer la possibilitat de participació telemàtica el més amplia possible ja que d’aquesta manera es permet i facilita la participació a membres que d’altra manera no podrien assistir.

Per altra banda la llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, en el seu article 17 estableix: “en les sessions que celebrin els òrgans col·legiats a distància, els seus membres podran trobar-se en diferents llocs sempre i quan s’asseguri per mitjans electrònics, considerant-se també tals els telefònics, i audiovisuals, la identitat dels membres o persones que els supleixin, el contingut de les seves manifestacions, el moment en que aquestes es produeixen, així com al interactivitat i intercomunicació entre ells en temps real i la disponibilitat dels mitjans durant la sessió. Entre altres, es consideraran inclosos entre els mitjans electrònics vàlids, el correu electrònic, les àudio conferències i les videoconferències”.

Si bé aquest article no té caràcter bàsic i per tant no seria d’aplicació directa a les EELL, si es podria aplicar amb caràcter subsidiari (és a dir en defecte de norma que reguli en concret aquest aspecte, es pot aplicar).

I tot això aplicant el principi d’interpretació de les normes que estableix l’article 3 del Codi Civil: «Les normes han d’interpretar-se tenint en compte els antecedents històrics i legislatius i la realitat social del temps en que han de ser aplicades, atenent fonamentalment al seu esperit i finalitat».

En conclusió i per a resumir els punts més importants a tenir en compte, el que has de saber és:

  • Celebració d’un Ple telemàtic:
    • Actualment: si que es pot celebrar perquè encara existeix un “risc col·lectiu”.
    • En un futur: quan succeeixin les causes que ho justifiquin i així s’apreciï per l’alcalde.  

-Celebració d’un Ple Híbrid:

  • Si que es pot celebrar, sense cap impediment.
  • Regulant suposats al ROM (de fet, existeixen alguns com el ROM de l’Ajuntament de Barcelona).
  • Permet fer efectiu el dret de participació democràtica.

Esperem haver resolt els teus dubtes i si desitges aclarir qualsevol tema sobre els plens telemàtics o plens híbrids envia’ns un correu a hola@ecityclic.com i un dels nostres consultors especialistes en Administració Electrònica t’ajudarà en la major brevetat possible.

 

 

 

 

 

 

Publicat el 19 de maig 2021
Comparteix a: