Acervo comunitario

La definició de cabal comunitari

Segons la RAE, el cabal comunitari de la Unió Europea fa referència al conjunt de normes, actes, principis i programes que, en cada moment, vinculen a tots els Estats membres de la Unió Europea i que constitueixen la base comú de funcionament  de la Unió, en relació amb qualsevol dels seus àmbits competencials i d’actuació.

Els països candidats han d’acceptar aquest cabal comunitari abans d’adherir-se a la Unió Europea. Les excepcions i exempcions del cabal comunitari són escasses i d’abast limitat. Els països candidats han d’incorporar el cabal comunitari en el seu ordenament jurídic nacional, com a molt tard, en la data de la seva adhesió a la UE i estan obligats a aplicar-lo a partir d’aquella data.

La Unió Europea s’ha fixat com a objectiu mantenir íntegrament el cabal comunitari i desenvolupar-lo, evitant així la seva desnaturalització.


Vols rebre les novetats en Administració Electrònica?

Subscriu-te a la nostra newsletter!

Perquè està format el cabal comunitari?

No hi ha dubte que el cabal comunitari és la essència de la Unió Europea i que va molt més enllà del dret comunitari en el sentit estricte. El cabal comunitari està en evolució constant i està format per:

  • El contingut, els principis i els objectius polítics dels Tractats constitutius (el Tractat de Patis de 18 d’abril de 1951, pel que es va crear la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA) i els Tractats de Roma de 25 de març de 1957, pels que es van crear la Comunitat Econòmica Europea i la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica. Posteriorment, aquests tractats foren modificats per: el Tractat de Fusió signat a Brussel·les el 1965, l’Acta única Europea (AUE) signada a Luxemburg el 1986, el Tractat de la UE signat a Maastricht el 1992, el Tractat d’Amsterdam signat el 1997 i el Tractat de Niça signat el 2001).
  • La legislació adoptada en aplicació dels Tractats.
  • La jurisprudència del Tribunal de Justícia (competent per a pronunciar-se sobre els recursos per incompetència, vicis substancials de forma, violació dels tractats fundacionals o de qualsevol norma jurídica relativa a la seva execució, o desviació de poder, interposats per un Estat membre, el Consell o la Comissió), del Tribunal de Primera Instància (format per quinze jutges designats de comú acord pels Governs dels Estats membres i escollits entre persones que ofereixen absolutes garanties d’independència i que posseeixen la capacitat necessària per a l’exercici de funcions jurisdiccionals) i dels Tribunals especialitzats.
  • Les declaracions i resolucions adoptades en el marc de la Unió.
  • Els actes en matèria de política exterior i seguretat comú.
  • Els actes acordats en matèria de justícia i assumptes d’interior.
  • Els convenis internacionals celebrats per la Comunitat, així com els celebrats pels Estats membres entre si en l’àmbit de les activitats de la Unió.

 

Control de compliment del Dret comunitari

No es pot parlar del cabal comunitari sense parlar del compliment del dret comunitari. I per a entendre’l t’expliquem en què consisteix.

El dret de la UE es composa dels Tractats constitutius (Dret primari) i dels actes jurídics que adopten les institucions europees, el que permet a la UE exercir les seves competències (legislació secundària, és a dir, els reglaments, directives, decisions, recomanacions i dictàmens).

La CE (Comissió Europea), com a guardiana dels Tractats anteriorment nombrats, disposa de diversos instruments per a poder controlar el Dret de la Unió Europea. I ho aconsegueix a través dels següents recursos: el recurs d’incompliment (s’interposa quan la Comissió considera que un Estat membre ha incomplert les seves obligacions), el recurs d’anul·lació (que pot interposar qualsevol persona física o jurídica contra les decisions de les que sigui destinatari o que li afectin de manera directa), l’excepció d’il·legalitat (permet recórrer els Reglaments per via indirecta), el recurs d’inacció (permet als Estats membres o a les institucions de la Unió recórrer quan es produeix una violació del Tractat i el Parlament, el Consell o la Comissió s’absté de pronunciar-se) i la qüestió prejudicial (permet al Jutge nacional, si té dubtes sobre la interpretació o validesa de les normes comunitàries, plantejar-les davant el Tribunal de Justícia).  

 

Esperem haver resolt els teus dubtes sobre el cabal comunitari. Si desitges consultar més noticies sobre Administració Electrònica i transformació digital fes clic aquí.

 

 

                                                                                                                      

Publicat el 16 de març 2021
Comparteix a: