La interoperabilitat - 12 Beneficis de la AA.PP. electrònica

Què es la interoperabilitat?

Per a molts la interoperabilitat pot semblar un concepte molt nou i que ha nascut en els darrers anys a causa del impuls que s'està realitzant per disposar d'una Administració electrònica.

No obstant això, podem observar que la interoperabilitat ha estat un concepte que porta molts anys en el punt de mira. Per exemple, en aquest escrit l'any 1994 es diu:

"Dos aspectes són fonamentals per a la implantació de la infraestructura necessària per a una societat de la informació: una connexió sense fissures entre xarxes i la possibilitat que els serveis i aplicacions prestats a través de les xarxes funcionin conjuntament (interoperabilitat)."

Es tracta de l'informe "Europa i la societat global de la informació", més conegut com l'Informe Bangeman.

(Segurament alguns de vosaltres ja el coneixereu. Podríem dir que es tracta d'un dels documents detonants per arribar a l'Administració electrònica d'avui en dia.)

I justament d'aquest escrit, podem extreure les següents idees:

• La interoperabilitat és la connexió entre xarxes, i fer possible que diferents serveis i aplicacions funcionin conjuntament a través d'aquestes xarxes.
• La interoperabilitat és fonamental per a una societat global i digital. De la mateixa manera que ho és per a una veritable Administració electrònica.

Resumint:

Al sector de l'Administració Pública, la Interoperabilitat és la implementació d'una xarxa de comunicació entre totes les administracions públiques, conjuntament als sistemes i aplicacions de comunicació perquè puguin estar connectades entre elles.

El gran repte de la interoperabilitat

De l'anterior apartat es pot comprendre que mantenir a totes les administracions públiques interconectas és un gran repte.

S'ha de disposar d'una xarxa i els corresponents aplicatius per fer possible aquesta comunicació. Tot això, complint amb els requisits legals, en els quals s'ha de controlar l'autenticitat, integritat i inalterabilitat de les dades.

A més dels corresponents registres per garantir l'entrada i sortida de les transmissions de dades, amb els diferents sistemes de segellat de temps.

Per poder entendre la gran complexitat: tots els requisits que ha de complir per a la tramitació dels procediments interns d'un administració pública amb el seu gestor d'expedients, però per a realitzar els tràmits amb terceres administracions.

Però no només estem davant d'una dificultat tècnica i tecnològica, sinó que també s'ha de comprendre la gran dificultat semàntica i organitzativa:

• Compartir dades entre les diferents administracions, implica que totes elles tractin de la mateixa manera aquestes dades, i que la informació associada (metadades) puguin ser enteses per totes les administracions.

Com es gestiona tota aquesta complexitat?

Amb regulació normativa. En els últims anys s'han desenvolupat diferents Lleis, reglaments i altres normatives en les que tracten d'estructurar i conceptualitzar com establir una completa interoperabilitat entre les administracions públiques.

Una de les normatives més importants en aquest àmbit és l'Esquema Nacional d'Interoperabilitat (ENI):

L'Esquema Nacional d'Interoperabilitat es regula en el Reial Decret 4/2010 per a l'àmbit de l'Administració Electrònica.

El principal objectiu és definir el conjunt de criteris i recomanacions que s'han de seguir per part de les administracions públiques per treballar en un mateix sentit i permetre que hi hagi la interoperabilitat.

Podríem seguir comentant el ENI i el repte de la interoperabilitat, però ho deixarem per a futures publicacions. Per exemple, en les properes setmanes publicarem un vídeo en què explicarem què és un document ENI.

Quins beneficis té la interoperabilitat? 

Els beneficis que aporta la Interoperabilitat són molts, tant de forma directa com indirecta.

Els principals beneficis es centren en l'augment d'eficiència gràcies als nous canals de comunicació electrònics i immediats, fins i tot en algunes ocasions automàtiques, amb el gran estalvi de recursos econòmics i temps que això implica.

La interoperabilitat entre totes les administracions permet una comunicació immediata, fluïda i en molts casos fins i tot pot ser automàtica. Imaginem que un Ajuntament ha de consultar que les persones que sol·liciten una subvenció compleixen amb el requisit d'estar a l'atur. Es podria realitzar aquesta consulta de forma automàtica a la SEPE sense necessitat de realitzar cap operació per part de les dues administracions.

Sens dubte, això comporta que els procediments es tramitin de forma molt més àgil.

A més, la interoperabilitat és necessària per facilitar el compliment de la normativa vigent. Un dels exemples més clars és l'article 28 de la Llei 39/2015 sobre els Documents aportats pels interessats al procediment administratiu, pel qual "els interessats no estaran obligats a aportar documents que hagin estat elaborats per qualsevol Administració."

O dit d'una altra manera, les administracions estan obligades a compartir els documents que hagin elaborat perquè l'interessat no tingui la necessitat d'aportar aquest document. És a dir, han d'estar unides en un sistema interoperable.

En conclusió: una administració pública cada vegada més digital, la interoperabilitat es posiciona com una de les característiques imprescindibles. I aquesta interoperabilitat només tindrà ple sentit quan totes les administracions formin part d'aquest sistema interoperable.

A eCityclic, disposem d'algunes solucions como el Gestor d'Expedients o la digitalizació segura que fan possible aquest primer pas cap a la interoperabilidad. 

Esperem que os hagi agradat aquests comentaris sobre la Interoperabilitat, i si desitgeu més informació, no dubteu en ficar-vos en contacte amb nosaltres.