Víctor Almonacid i la Administració Electrònica post pandèmia

Reflexions del Víctor Almonacid sobre l'Administració Electrònica

Durant la ponència, el Víctor Almonacid, va reflexionar sobre l'Administració Electrònica i sobre les noves formes de treballar pels funcionaris, com el teletreball, les telereunions o les teleformacions, que es van implantar gairebé a la força degut a les circumstàncies de la pandèmia. Per al Víctor, el format híbrid i telemàtic ha vingut per a quedar-se.  

“Sembla mentida que a l'Administració l'haguem d'anomenar Electrònica como si encara assumíssim que hi ha una Administració no Electrònica. El cognom "Electrònica" cansa una mica. Que de facto n'hi ha perquè algunes Administracions van amb retard. Sincerament, si haguéssim fet els deures abans de la pandèmia, que va arribar el 2020, segurament aquesta paraula com és la resiliència la haguéssim tingut." - va comentar el Víctor a l'inici de la seva reflexió.  

Per a l'activista valencià, el teletreball en el sector públic és molt factible. De fet, va comentar que quan es va decretar el primer estat d'alarma, algunes persones, se'n va poder anar a casa sense problemes perquè disposaven ja d'un sistema per a treballar des d'un portàtil. I és que quan els tràmits són telemàtics, no importa on es trobin els usuaris o usuàries. Al sistema no l'importa si estàs a 1 metre o a 1000 km (sempre que hi hagi bona connexió), a no ser que sigui un tipus de treball naturalment presencial.

“Els llocs de tramitació o oficina, ja teletreballàvem. Per alguns casos no va ser res traumàtic i per a altres fou com un examen sorpresa, inesperat perquè no estaven preparats." – va assegurar Almonacid.   

Al 2020 algunes Administracions Públiques encara no estaven preparades per a funcionar amb una Administració 100% Electrònica i la pandèmia ens va dur un bany de realitat.

Pel Víctor Almonacid, tota crisis és una oportunitat i creu que hem de quedar-nos amb les coses bones: “ningú està més trist que jo de que hagi tingut que passar una cosa així perquè alguns obrissin els ulls.” 

Així doncs, des del punt de vist de l'impuls dels projectes que contenen tecnologia, Almonacid considera que la pandèmia ha estat positiva. 

Respecte a aquelles Administracions Públiques que volen optar per eliminar les eines posades a disposició del funcionariat durant la pandèmia, el jurista comenta: “Ara que ja estem veient la llum al final del túnel, no té sentit que es parli de treure els plens telemàtics, alguns tràmits que es poden fer en remot,... El segle XXI està sen molt mogut. M'entristeix més que hi hagi gent que vulgui treure els avanços que han vingut amb la pandèmia.  L'Administració és molt lenta, però ara que s'han implantat eines i funcionalitats eficaços, àgils i eficients, anem a aprofitar-les.”  

Durant la ponència, el Víctor va recalcar algunes dades interessants sobre l'informe IRIA (el qual, recull els resultats del grau d'implantació de l'Administració Local):

“Abans de la pandèmia estàvem parlant de (a partir de municipis mitjans i grans, de més de 30.000 habitants, al 2018) que només el 40% tenia un pla estratègic d'Administració Electrònica i tenien pensats fer canvis en l'estructura organitzativa. Els plans estratègics estaven previstos des de la Llei 11/2007. 

L'automatització era pràcticament inèdita, no es feia. Els projectes eren de digitalització del que ja estava fet, eren una burocràcia 2.0. 

En temes de transparència, govern obert, dades obertes, el 2018 era un complet desastre. Tot i que hi havia alguns casos de bones pràctiques, eren molt pocs. El propi informe IRIA deia que no estàvem tant malament perquè les entitats locals tenien un compte de Facebook… sense comentaris.

La despesa TIC al 2017 era de tan sols 1.100 milions d'euros a Espanya i els treballadors TIC poc més de 20.000 (aproximadament un 3% de totes les entitats locals espanyoles). En una Administració que és Electrònica o telemàtica, em sembla un percentatge ridícul.”  

La conclusió que es va extreure fou que des del punt de vista de l'impuls dels projectes es van obtenir reaccions dels diferents nivells de govern. 

A nivell europeu, es fa un impuls de la interoperabilitat i de la desburocratització, es segueix amb una continuïtat. Els ODS 2030 són anteriors a la pandèmia, però a partir de 2020 van començar a cobrar una major rellevància.  

A nivell del propi estat espanyol, es va llançar el programa Espanya Digital 2025 amb 10 eixos. I un d'ells, el número cinc es centra en la digitalització de les Administracions Públiques.

“El Pla Espanya 2025 aposta per la interoperabilitat, per la finalitat de simplificar la relació de la ciutadania i usuaris en general amb les Administracions Públiques.  Un model ciutadà 360 seria l'ideal. Que tingués tots els serveis posats a la seva disposició simplement amb entrar al seu perfil.” – diu Almonacid.  

El Pla Espanya Digital es preocupa pel medi ambient i aposta per la Intel·ligència Artificial. S'aposta per la multicanalitat o multiplataforma, per canvis organitzatius i per una millora del marc regulador de l'Administració Digital.  

“A part del programa Espanya Digital, a finals del 2020, el 30 de desembre, es va aprovar una norma a la que li tinc molta mania, ho reconec, el Real Decret Llei 36/2020 de 30 de desembre perquè s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'Administració. Em sembla inacceptable que s'hagués d'aprovar un Real Decreto Llei, ja que dos mesos abans es va prorrogar per enèsima vegada l'entrada en vigor de la Llei 39/2015.” – declara Víctor Almonacid.   

“La sentència del Tribunal Suprem 18/2021 del 13 de maig em va agradar perquè per fi un òrgan jurisdiccional diu que un escaneig no és un expedient electrònic, que s'ha de complir amb l'ENI i l'ENS, es parla de la signatura electrònica... obvietats però que estàn molt bé.“

Vull fer una reflexió. El segle XXI s'ha d'entendre. Ja va passar el 2 d'abril, per tant, ha entrat en vigor l'últim de l'últim. A la Llei 39/2015 li ha costat cinc anys i mig entrar en vigor completament i alguns encara tenen l'audàcia de dir que això va molt ràpid.   

Conclusió final

“Per acabar, vull parlar de les sessions telemàtiques. No existeixen perquè hi hagi hagut una pandèmia, però si que s'han impulsat. Les sessions plenàries ja tenien la possibilitat de realitzar Àudio Vídeo Actes, una eina brutal per a facilitar el treball al Secretari/a. Des del moment en que es va poder signar un document en format audiovisual, entrem en una nova era de la modernització de les sessions plenàries. Amb la pandèmia es va generalitzar la celebració de plens telemàtics (absolutament compatible amb la gravació, intervencions, signatures ,… que ja estaven implantades).  

Alguns ens vam posar molt pesats per a aconseguir que s'inclogués el famós article 46/3 de la Llei de Règim Local, que especifica que es podien celebrar plens telemàtics. No veig cap problema a que, ara, alguns regidors puguin teleassistir si no poden anar presencialment a l'ajuntament (no té perquè ser un desastre natural). No tanquem la porta a eines telemàtiques tot i que la pandèmia estigui marxant.” – va comentar Almonacid.   

Sobre la resiliència, el ponent diu que: “és un canvi organitzatiu i cultural. Veurem com podem consolidar una teletramitació per a la ciutadania, com podem consolidar la celebració telemàtica dels plens en casos que un usuari tingui molt difícil desplaçar-se (perquè a hem vist que és possible).... Aquesta reflexió ha de ser presa com una cosa pràctica i passar a l'acció. 

“En aquest escenari en que ens trobem és imprescindible la innovació. S'ha d'innovar sempre.  El pròxim repte no sabem quin és, l'anterior ha estat la pandèmia, pot ser alguna cosa relacionada amb el canvi climàtic, qui sap... 

El més arriscat és no innovar.”  

Si no vas poder veure la ponència en directe, t'animem a veure-la ara en diferit: 

Esperem que t'hagi agradat i que segueixis visitant-nos per a més informació sobre novetats, eines i avanços en Administració Electrònica.