Silenci administratiu

 El silenci administratiu és l’efecte que produeix la falta de resolució expressa en els actes administratius. La llei estableix l’obligació de resoldre per les Administracions Públiques i, en cas de que no es faci, se li atorguen uns efectes a aquesta falta de pronunciament per part de l’Administració perquè el ciutadà no quedi indefens davant la no actuació de l’òrgan que ha de resoldre.


La llei 39/2015 a més a més, estableix en el seu article 21 l’obligació d’informar públicament dels efectes que produeix el silenci, entre altres coses:

Les Administracions Públiques han de publicar i mantenir actualitzades en el portal web, a efectes informatius, les relacions de procediments de la seva competència, amb indicació dels terminis màxims de durada d'aquests, així com dels efectes que produeixi el silenci administratiu.

En tot cas, les Administracions Públiques informaran als interessats del termini màxim establert per a la resolució dels procediments i per a la notificació dels actes que els posin terme, així com dels efectes que pugui produir el silenci administratiu. Aquest esment s'inclourà en la notificació o publicació de l'acord d'iniciació d'ofici, o en la comunicació que es dirigirà a aquest efecte a l'interessat dins dels deu dies següents a la recepció de la sol·licitud iniciadora del procediment en el registre electrònic de l'Administració o Organisme competent per a la seva tramitació. En aquest últim cas, la comunicació indicarà a més la data en que la sol·licitud ha estat rebuda per l'òrgan competent.

Així doncs, en la plataforma de tràmits s'haurà d'informar dins de la fitxa del tràmit on s'explica al ciutadà els requisits per a poder realitzar un tràmit, no només dels terminis, documents necessaris i requisits varis sinó també dels efectes del silenci. És a dir, què succeeix si una vegada transcorregut el termini que l'Administració té per a resoldre, aquesta no es pronuncia.

El termini per a resoldre, com a norma general, és de 3 mesos tret que la norma que reguli el procediment prevegi un termini superior que normalment serà de 6 mesos. Transcorregut aquest termini sense que l'Administració de pronunciï, es produeix el silenci, que pot ser positiu (es considera acceptada la sol·licitud presentada) o negatiu (es considera desestimada la pretensió formulada).

La llei 39/2015 de Procediment Administratiu Comú, va incorporar novetats en matèria de silenci administratiu. La norma general que estableix l'article 24 és que el silenci és positiu i serà negatiu quan una norma amb rang de llei, o una norma de dret de la Unió Europea o un dret internacional aplicable a Espanya així ho estableixi. No obstant això com en molts procediments especials s'estableix el silenci negatiu, en la pràctica existeixen molts supòsits de desestimació per silenci que limiten la norma general.

El que no serà possible és que la desestimació per silenci es fonamenti en normes reglamentàries.

A més, la llei 39/2015 en el mateix article 24 relaciona alguns casos de silenci negatiu a part del ja esmentat (és a dir, quan ho prevegi una norma amb rang de llei):

  1. Quan es tracti de l'exercici del dret de petició al qual es refereix l'article 29 de la Constitució
  2. Quan l'estimació comportés la transferència al sol·licitant o a tercers de facultats relatives al domini públic o al servei públic
  3. En cas de l'exercici d'activitats que puguin danyar el medi ambient 
  4. En els procediments de responsabilitat patrimonial de les Administracions Públiques.
  5. En els procediments d'impugnació d'actes i disposicions i en els de revisió d'ofici iniciats a sol·licitud dels interessats. Excepció: quan el recurs d'alçada s'hagi interposat contra la desestimació per silenci administratiu d'una sol·licitud pel transcurs del termini. En aquest cas, s'entendrà estimat el mateix si, arribat el termini de resolució, l'òrgan administratiu competent no dictés i notifiqués resolució expressa, sempre que no es refereixi a les matèries en les quals s'estableix el silenci negatiu.

 

Com el silenci produeix els efectes d'acte administratiu, es pot interposar el recurs que correspongui ja sigui en via administrativa (de reposició o d'alçada) o en via judicial (en l'ordre contenciós administratiu). En els supòsits de desestimació per silenci no hi ha termini per a recórrer. Es pot fer en qualsevol moment.

No obstant això, com l'Administració no està vinculada al sentit desestimatori del silenci, és possible que posteriorment a produir-se els efectes del silenci, dicti una resolució positiva. Per tant, es pot esperar que l'Administració dicti resolució i esperar a recórrer, ja que com hem dit, no existeix termini per a interposar el recurs en aquest cas.

No succeeix el mateix quan el silenci és positiu. En aquest cas l'Administració si que queda vinculada al sentit del silenci pel que si aquesta dicta una resolució posterior, solament podrà ser confirmant el silenci positiu, és a dir acceptant les pretensions del sol·licitant fins i tot encara que la sol·licitud sigui contrària a dret. És a dir, que l'Administració no pot al·legar que es tracta d'un acte nul o contrari a l'ordenament per a dictar una resolució en sentit desestimatori posat que estaria deixant sense efecte un acte administratiu (recordem que el silenci produeix efectes d'acte administratiu) mitjançant un altre acte administratiu saltant-se la seguretat jurídica que es preveu per a aquests supòsits. Perquè si l'Administració considera que un acte és contra legem, no pot deixar-lo sense efecte sinó que ha de seguir el procediment legalment establert. Això és:

  • Revisió d'ofici: procediment que es preveu per a actes nuls i pot ser iniciat en qualsevol moment. 
  • Declaració de lesivitat: procediment que es preveu per a actes anul·lables. Consisteix que l'Administració declara que l'acte és lesiu per a l'interès públic (per a això disposa d'un termini de 4 anys des que es va dictar l'acte o es va produir el silenci) i a continuació pot impugnar-lo en via judicial perquè es dirimeixi si l'acte és contrari a l'Ordenament Jurídic o no.

Com hem dit, el silenci produeix els efectes d'un acte administratiu des del venciment del termini màxim en el qual ha de dictar-se i notificar-se la resolució expressa sense que la mateixa s'hagi expedit (art. 24.4 llei 39/2015) per tant :

  • L'acte es podrà fer valer enfront de tercers: tant davant l'Administració com davant qualsevol persona física o jurídica, pública o privada.
  • La seva existència pot ser acreditada per qualsevol mitjà de prova admès en Dret, inclòs el certificat acreditatiu del silenci produït, que haurà de ser expedit d'ofici per l'òrgan competent per a resoldre en el termini de quinze dies des que es va produir el silenci. En cas de no ser expedit d'ofici, l'interessat podrà demanar-lo en qualsevol moment computant-se llavors el termini dels 15 dies per a ser expedit, des de l'endemà a aquell en què la petició tingués entrada en el registre electrònic de l'Administració o Organisme competent per a resoldre.

És important per tant tenir en compte els terminis que es disposen per a poder resoldre un procediment. Amb el gestor d'expedients electrònic d’eCityclic, es facilita el tenir en compte aquests terminis posat que es compta amb alertes dels terminis de què es disposa per a realitzar un tràmit o finalitzar un procediment. En el moment de definir un procediment, s'indicarà el termini màxim per a resoldre de manera que quan es creï un expedient d'aquest procediment, automàticament ens avisarà en tot moment dels terminis que queden per a la seva tramitació fins a la seva completa resolució.

Publicat el 24 de abril 2019
Comparteix a: